A SO' UN ANTRE.
E me ch'a credeva d'essa a post sa la coscenza,
sol parchè alla sera,stracc mort e senza voc,
dop avè giughèd a stuff
an giva mèi a lett senza fè el segn dla croc!
E bsogna anca c'a dìgga
ch'al feva sa na grèzia sfacèda
c'a parèva mi mèdra quand la dà na spulverèda
o mi pèdre, quand de nott,
el se da certi cazzott
par fè a lotta sal zanzèn
ch'ì n'el fa durmì, purèn.
Quel ch'a fèva, durant tutta la giurnèda
a pensèva che ma Lò, in impurtèva.
E a mnèva, a rubèva le palèn,a fèva un po' el smargiass
a dciva dle rubten' da fè arvultè ma i sass.
An parlem' pò dle zampèd
che tuchèva mal purtir,
s'el sbaieva le parèd
tle partid de palon ch'a giughemmi tel rion.
Bel cristièn, se, propi a i era !
mort dal sonn, sol alla sera !
Adess al sò ch'è cristien' chi ha el Signor sempre sa lò:
ch'el sia in chesa, oppur de fora,
in tla scola o in tla palestra,
ch'el sia sol oppur sa iatre !
Oh, adess a iho capid !
Aiavè capid voiatrè ?
MARIA FILIPPINI